Hi ha diversos exemples de com diferents països estan lluitant contra la desinformació. A continuació, es descriuen algunes estratègies i mesures adoptades en diferents llocs:
La UE ha implementat diverses iniciatives per a combatre la desinformació. Una de les més destacades és el "Codi de bones pràctiques contra la desinformació", al qual s'han adherit plataformes digitals com Facebook, Google i Twitter. A més, la UE ha creat l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals per a fomentar la investigació i el desenvolupament de ferramentes per a detectar notícies falses.
França va aprovar una llei en 2018 que permet a les autoritats judicials eliminar contingut fals durant períodes electorals. Esta llei també obliga les plataformes digitals a ser transparents sobre els continguts patrocinats i a permetre als usuaris denunciar notícies falses fàcilment.
La Llei d'Aplicació de les Xarxes (NetzDG) d'Alemanya, aprovada en 2017, obliga les plataformes de xarxes socials a eliminar ràpidament contingut il·legal, inclosa la desinformació, o enfrontar-se a grans multes. Esta llei ha sigut un model per a altres països que busquen regular el contingut en línia.
Durant les eleccions de 2018, el Brasil va llançar la iniciativa "Comprova", un esforç col·laboratiu entre múltiples organitzacions de mitjans per a verificar la informació viral en línia. A més, el país ha implementat regulacions perquè les plataformes de xarxes socials eliminen contingut fals i actuen contra els comptes automatitzats que difonen desinformació.
l'Índia ha adoptat un enfocament proactiu mitjançant la implementació de campanyes d'alfabetització mediàtica. El govern també ha treballat amb plataformes com WhatsApp per a limitar la difusió de missatges reexpedits i ha implementat regulacions per a abordar la desinformació durant les eleccions.
Als EUA, diverses iniciatives privades i públiques treballen per a combatre la desinformació. Organitzacions com Factcheck.org, PolitiFact i Snopes verifiquen fets i desmentixen notícies falses. A més, les plataformes tecnològiques han implementat polítiques per a reduir la propagació de desinformació, especialment entorn d'eleccions i temes de salut pública.