Al llarg de la història de la humanitat, la creació d'institucions sòlides ha sigu fonamental per resoldre problemes comuns i mantenir l'ordre i la cohesió social. A mesura que els sistemes democràtics es van anar establint i la separació de poders es va convertir en un principi fonamental, cada poder va actuar com a contrapoder dels altres, garantint un equilibri i un control mútuament. No obstant això, en l'era contemporània, l'aparició del poder mediàtic ha plantejat nous desafiaments a aquest equilibri institucional.
En el passat, el contrapoder del poder mediàtic solia ser el poder judicial, que exercia funcions de supervisió i regulació per assegurar la precisió i la imparcialitat de la informació difosa. No obstant això, en els darrers temps, aquesta relació s'ha tornat més tènue i fins i tot pot resultar ineficient. El creixent volum de casos judicials, juntament amb la rapidesa amb què es propaga la desinformació en l'era digital, ha generat una càrrega de treball que pot limitar la capacitat del poder judicial per abordar eficaçment aquests problemes.
Per tant, és evident la necessitat de crear un agent institucional permanent que puga reequilibrar la relació entre el poder mediàtic i el poder judicial i abordar la creixent desinformació de manera eficaç. Aquest agent ha de ser capaç de proporcionar una supervisió independent i rigorosa de la informació difosa pels mitjans de comunicació, assegurant que siga precisa, imparcial i verificada. A més, hauria de tenir els recursos i la capacitat per intervenir ràpidament en casos de desinformació greu, corregint-ne els efectes i garantint una informació verídica i fiable per al públic. L'autoritat d'aquest agent institucional derivaria del saber socialment reconegut, en lloc de la coerció judicial. En altres paraules, la seua credibilitat i influència estarien fonamentades en la seua capacitat per proporcionar informació verídica i fiable, i en el seu compromís amb els principis ètics i professionals de la verificació informativa. A diferència del poder judicial, que exerceix autoritat a través de la força de la llei i les sancions legals, aquest agent institucional es basaria en el reconeixement públic de la seua competència i integritat en el camp de la verificació de fets i la lluita contra la desinformació. La seua autoritat residiria en la seua capacitat per generar confiança entre el públic i els mitjans de comunicació, i en la seua influència en la conformació de les pràctiques periodístiques i de comunicació.
Per aconseguir aquesta autoritat socialment reconeguda, l'agent institucional hauria de complir amb estàndards d'excel·lència en la seua tasca de verificació, mantenir la seua independència i imparcialitat, i ser transparent en les seues metodologies i processos. Així, es guanyaria la confiança del públic i es convertiria en una font fiable de verificació informativa. Integrant professionals qualificats i entitats independents dedicades a aquesta tasca, aquesta agència podria jugar un paper fonamental en la lluita contra la desinformació i en la protecció del dret a la informació del públic.
L'Agència Valenciana de Verificació Informativa podria definir-se com una entitat pública encarregada de garantir la veracitat i la fiabilitat de la informació difosa en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Podria comptar amb una composició de col·laboració públic-privada amb presència de diversos grups d'interès. Una Agència de Verificació Informativa podria integrar entitats no lucratives independents dedicades al tema com a part fonamental del seu funcionament. Aquestes entitats podrien aportar una perspectiva imparcial i experta en la verificació de fets i la lluita contra la desinformació.
Les funcions d'aquesta agència podrien incloure:
Verificació de fets. L'agència seria responsable de contrastar i verificar la veracitat dels fets i la informació que es difonen en els mitjans de comunicació i altres fonts d'informació.
Aiuditoria de qualitat informativa: Desenvolupar auditories de mitjans controlant els protocols de qualitat informativa i els resultats o les pràctiques dubtoses com ara clickbait. En cas d'identificar informació falsa o enganyosa, l'agència prendria mesures per desmentir-la i corregir-la, evitant que la desinformació es propague i causi danys a la societat.
Qualificació de confiabilitat de mitjans. Aquest sistema de qualificació podria funcionar de manera similar a les agències de rating que avaluen la solidesa financera i la fiabilitat de les empreses en altres sectors. Per començar, es podrien realitzar auditories i estudis periòdics per avaluar diversos aspectes dels mitjans de comunicació i dels influenciadors, com ara la precisió de la informació que difonen, la imparcialitat en la cobertura de notícies, la transparència en els processos editorials, i l'adhesió a les pràctiques ètiques i professionals de la professió. Aquests estudis podrien ser realitzats per experts independents i entitats especialitzades en la verificació de fets i la qualitat del periodisme. Basant-se en els resultats d'aquestes auditories i estudis, es podria atorgar una qualificació de confiabilitat als mitjans de comunicació i als influenciadors, que podria prendre la forma d'una puntuació o un sistema de classificació. Aquesta qualificació podria indicar el nivell de confiança que es pot tenir en la informació que proporcionen, i servir com a guia per al públic a l'hora de consumir notícies i continguts en línia.
A més, aquest sistema de qualificació podria incentivar als mitjans de comunicació i als influenciadors a millorar la seua pràctica i a adherir-se a estàndards més alts de qualitat i fiabilitat. Sabent que la seua reputació i credibilitat estan en joc, podrien estar més motivats a complir amb les millors pràctiques periodístiques i ètiques, i a corregir ràpidament qualsevol error o inexactitud en la informació que difonen.
Educació i sensibilització. L'agència podria desenvolupar campanyes educatives i de sensibilització per promoure l'educació mediàtica i les habilitats crítiques entre la població, ajudant a identificar i rebutjar la desinformació.
Col·laboració amb mitjans de comunicació. L'agència podria treballar en estreta col·laboració amb mitjans de comunicació per promoure pràctiques periodístiques ètiques i transparents, així com per proporcionar suport en la verificació de fets.
Recopilació de dades i investigació: L'agència per recopilar dades i realitzar investigacions sobre les tendències i els patrons de desinformació a nivell regional seria un recurs valuós en la lluita contra aquest fenomen creixent. Mitjançant l'anàlisi sistemàtica de les fonts d'informació i la detecció de desinformació, l'agència podria generar informes periòdics que identifiquen els temes, les plataformes i els actors més propensos a difondre informació falsa o enganyosa. Aquests informes proporcionarien una visió detallada de la naturalesa i l'abast de la desinformació, així com les seues possibles repercussions en la societat i la democràcia. A més, l'agència podria identificar les vulnerabilitats del sistema d'informació i les pràctiques periodístiques que faciliten la propagació de la desinformació, ajudant a desenvolupar estratègies i polítiques efectives per combatre-la.
Basant-se en les seues investigacions i anàlisis, l'agència podria assessorar els governs, les organitzacions de la societat civil i altres actors rellevants en el desenvolupament de mesures preventives i correctives per abordar la desinformació.
Informació pública verificada: L'agència podria posar a disposició del públic una base de dades de notícies i informació verificades, ajudant a promoure la transparència i la confiança en les fonts d'informació.