Les empreses mediàtiques tenen un fort incentiu per oferir transparència i professionalitat en la seua informació, precisament per distingir-se de les pàgines informatives que promouen la desinformació. La reputació i la credibilitat són actius clau per a les empreses de comunicació, i oferir informació veraç, precisa i fiable és fonamental per a la construcció d'aquesta reputació. Garantir la qualitat de la informació té molts avantatges comercials i socials:
Credibilitat: Les empreses mediàtiques es basen en la confiança del públic per atraure lectors, televidents o oients. Proporcionar informació veraç i fiable és essencial per a la construcció i el manteniment d'aquesta credibilitat.
Diferenciació competitiva: En un entorn mediàtic saturat, les empreses que es destaquen per la seua professionalitat i la qualitat de la seua informació tenen una avantatge competitiu. Els lectors, televidents i oients busquen fonts fiables i verificades enmig del mar de desinformació en línia.
Compliment normatiu. Molts països tenen regulacions que exigeixen als mitjans de comunicació proporcionar informació precisa i imparcial. El compliment d'aquestes normatives és essencial per evitar sancions i mantenir una bona reputació.
Responsabilitat social. Les empreses mediàtiques tenen una responsabilitat social envers el públic al qual serveixen. Proporcionar informació veraç i fiable és una part integral d'aquesta responsabilitat, ja que contribueix a una societat ben informada i participativa.
Sostenibilitat a llarg termini. Mantenir una base de lectors, televidents o oients fidelitzada és essencial per a la sostenibilitat econòmica a llarg termini de les empreses de comunicació. Oferir informació de qualitat és clau per atraure i retenir aquesta audiència.
Les empreses mediàtiques juguen un paper fonamental en la difusió de la informació veraç i en el garantiment del dret d'informació de la població. Les mesures d'autoregulació i el control de veracitat són eines essencials per assegurar que els mitjans de comunicació mantinguin estàndards d'integritat i fiabilitat en la seua tasca informativa. Algunes mesures que les empreses mediàtiques podrien adoptar són:
Polítiques editorials transparents: Les empreses mediàtiques poden establir polítiques editorials clares i transparents que defineixquen els seus principis ètics, els estàndards de qualitat periodística i els processos de verificació de fets.
Codi de conducta professional: La implementació d'un codi de conducta professional pot ajudar a garantir que els periodistes i els professionals dels mitjans segueixquen normes ètiques i deontològiques en la seua tasca informativa, incloent-hi la verificació de la informació abans de la seua difusió.
Col·laboració amb verificadors de fets: Les empreses mediàtiques poden col·laborar amb organitzacions i plataformes de verificació de fets independents per validar la informació i desmuntar rumors i notícies falses.
Transparència en la correcció d'errors: És important que les empreses mediàtiques siguin transparents en la correcció d'errors i inexactituds en les seves informacions, i que proporcionen als lectors la informació necessària per entendre què ha fallat i com s'ha rectificat.
Formació continuada dels professionals dels mitjans: Les empreses mediàtiques poden proporcionar formació continuada als seus empleats sobre ètica periodística, verificació de fets, ètica digital i altres temes relacionats amb la integritat i la qualitat de la informació.
La implementació de mesures d'etiquetatge i senyalització pot ser una eina valuosa per ajudar els usuaris a navegar pel paisatge informatiu complex i diversificat actual. Dins d'aquest marc, les plataformes podrien adoptar diverses iniciatives:
Indicació de la línia editorial. Les plataformes podrien requerir que els mitjans de comunicació declaren de manera clara i transparent la seua línia editorial en cadascuna de les seues publicacions. Aquesta indicació permetria als lectors entendre millor el context i les possibles inclinacions de cada mitjà.
Identificació dels propietaris. Els mitjans de comunicació podrien identificar els seus propietaris, incloent-hi empreses matrius, grups de comunicació o individuals. Aquesta informació pot ajudar els lectors a comprendre les possibles influències i interessos darrere de cada mitjà.
Etiquetatge del biaix o perspectiva. Les plataformes podrien implementar sistemes d'etiquetatge que assenyalen el possible biaix o la perspectiva de cada article o publicació. Això podria incloure advertiments sobre possibles biaixos ideològics o partidistes, ajudant els usuaris a interpretar millor la informació i considerar múltiples punts de vista. Un indicador bàsic seria si la notícia és de producció pròpia o per comunicació externa (notes de premsa, comunicats, etc...)
Contextualització del contingut. A més de l'etiquetatge del biaix, les plataformes podrien proporcionar notes o ressenyes que ofereixquen context addicional sobre el contingut. Aquestes notes podrien incloure informació sobre els esdeveniments, les fonts utilitzades o altres aspectes rellevants que ajudin a comprendre millor el contingut.
Etiquetatge del contingut fet amb IA. En el cas del contingut generat per intel·ligència artificial (IA), les plataformes podrien etiquetar clarament aquest tipus de contingut per informar els usuaris sobre la seua naturalesa automatitzada. Aquesta mesura podria ajudar a evitar malentesos sobre l'origen i la fiabilitat d'aquest tipus de contingut.
La creació d'un departament de verificació en cada mitjà de comunicació, funcionant com una espècie d'auditoria interna permanent, és una proposta que podria enfortir la integritat i confiabilitat de la informació periodística. Ací et detalle alguns beneficis i desavantatges d'implementar esta mesura:
Millora de la qualitat de la informació: Un departament de verificació s'enfocaria a assegurar que tot contingut publicat calga i estiga ben fonamentat, la qual cosa incrementaria la qualitat i la confiabilitat de la informació distribuïda.
Reducció d'errors i correccions:*En tindre un equip dedicat exclusivament a la verificació de dades abans de la publicació, es podrien previndre errors i la necessitat d'emetre correccions, la qual cosa al seu torn millora la reputació del mitjà.
Major credibilitat i confiança del públic: Els lectors podrien tindre major confiança en la informació proporcionada per mitjans que demostren un compromís amb la verificació i la precisió, la qual cosa és vital en un clima de creixent escepticisme cap als mitjans.
Capacitació i sensibilització del personal: L'existència d'un departament de verificació també serveix com a recurs educatiu per als reporters i editors, promovent una cultura de precisió i atenció al detall dins de l'organització.
Resposta ràpida a la desinformació: Un equip de verificació permet a un mitjà respondre ràpidament a reclams de desinformació o notícies falses, tant internes com aquelles propagades per fonts externes.
Cost operatiu: Establir i mantindre un departament de verificació pot ser costós, la qual cosa podria ser un obstacle per a mitjans més xicotets o amb recursos limitats.
Possible retard en la publicació: La verificació rigorosa pot requerir temps addicional, la qual cosa podria retardar la publicació de notícies, especialment en situacions de ràpida evolució. Això podria posar a un mitjà en desavantatge competitiu enfront d'aquells que publiquen més ràpidament.
Conflictes interns: Pot haver-hi tensions entre els periodistes i el departament de verificació, especialment si les correccions suggerides alteren el to o la intenció dels reportatges originals.
Percepció de censura: Alguns podrien percebre l'acció del departament de verificació com una forma de censura, especialment si les decisions sobre què és verificable i què no són vistes com a subjectives o arbitràries.
Risc de burocratització: La introducció de més nivells de revisió pot portar a una burocratització dels processos periodístics, la qual cosa podria afectar l'agilitat i la capacitat d'innovació del mitjà.
La idea de crear una acreditació en verificació informativa per a redactors és una proposta interessant que podria millorar la qualitat i confiabilitat de la informació política. Vegem alguns dels arguments a favor i en contra d'implementar tal acreditació:
Millora de la qualitat i confiança: Una acreditació en verificació informativa podria elevar els estàndards de qualitat en la cobertura política, la qual cosa al seu torn podria incrementar la confiança del públic en els mitjans de comunicació. Això és especialment rellevant en un ambient on les notícies falses i la desinformació estan en auge.
Professionalització del rol: Similar a com les certificacions professionals establixen un estàndard en altres disciplines, una acreditació per a redactors de política podria professionalitzar encara més el rol, emfatitzant la importància de la precisió, integritat i ètica en el seu treball.
Responsabilitat i transparència: L'acreditació podria servir com un mecanisme de responsabilitat, on els periodistes han d'adherir-se a uns certs estàndards ètics i pràctics. Això també podria fomentar una major transparència en els seus mètodes de treball i en les fonts de les seues informacions.
Diferenciació en el mercat: Els periodistes acreditats podrien distingir-se d'altres redactors, oferint una espècie de garantia de qualitat als seus lectors i a les organitzacions de mitjans per a les quals treballen.
Possible censura o control sobre la premsa: Existix el risc que tals requisits d'acreditació s'utilitzen per a controlar o limitar la premsa, especialment en països amb governs autoritaris que podrien manipular estos requisits per a suprimir veus dissidents.
Barreres d'entrada i diversitat: Establir requisits d'acreditació podria crear barreres d'entrada innecessàries, especialment per a periodistes freelance o aquells que treballen en mitjans més xicotets, afectant la diversitat de veus en la cobertura política.
Cost i accés: L'acreditació podria involucrar costos de certificació i recertificació que no tots els periodistes podrien afrontar, limitant l'accés a la professió als qui tenen més recursos.
Rigidesa versus dinamisme: Una estructura massa rígida podria limitar la capacitat dels periodistes per a adaptar-se ràpidament a nous desenvolupaments o per a cobrir històries des d'angles innovadors.
La implementació d'una acreditació en verificació informativa té el potencial d'augmentar la qualitat i la integritat de la informació política, però ha de dissenyar-se acuradament per a evitar restriccions indegudes a la llibertat d'expressió i per a garantir que no es convertisca en una barrera que limite la diversitat i dinamisme del periodisme. La consulta amb periodistes, acadèmics, i altres stakeholders seria crucial per a desenvolupar un sistema que equilibre professionalisme amb llibertat i accessibilitat.